Cunit torna a ser notícia. Els mètodes feixistes utilitzats pels actuals governants, encapçalats per Montserrat Carreras (CiU) i amb el suport incondicional d'Ivan Fachia (ERC) i Toni Martínez (ICV), per dur a terme una venjança política, sota l'excusa d'una reducció de despeses , no tenen precedents en la història democràtica de Cunit.

La forma, menyspreable i sense escrúpols, utilitzada no deixa de sorprendre ja que en el nostre Ajuntament, sota qualsevol govern, s'havia respectat sempre, de manera escrupolosa el lloc de treball del personal. Fins i tot en casos en què pogués haver hagut algun motiu, es va primar la humanitat sobre les qüestions tècniques. D'això saben alguns treballadors que encara presten els seus serveis a la Casa Gran.

La reducció en el capítol 1 (personal), abans de deixar sense treball a un grup de mileuristes, gairebé íntegrament afins al Partit Socialista, passaria per reduir el sou dels polítics i de les persones on els sous superen els 3000, que hi ha uns quants. Això produiria el mateix efecte econòmic que l'acomiadament de les persones que es proposen. Però això no els interessa. L'objectiu és un altre. D'una banda es desfan dels "enemics" i de l'altra creen places, amb un altre nom, per col · locar els "amics"

Evidentment, la reducció passa per posar al carrer a les persones que, per ser militants socialistes o tenir la desgràcia de ser familiars o íntims amics d'algun militant socialista, es converteixen en éssers susceptibles de ser reduïts, amb una fredor que esgarrifa a qualsevol i pròpia de mètodes dictatorials.

Tots els que portem anys en aquest municipi, sabem qui estan darrere de Montserrat Carreras i l'odi que acumulen. La qüestió de les qüestions és Com influeix aquesta actuació de l'Equip de Govern Municipal en la vida quotidiana d'una petita població com la nostra?. Doncs és fàcil.

Es produeix una FRACTURA SOCIAL que fins ara no es donava entre els nostres ciutadans. Es crea, en moltes persones, odi cap als seus governants i produeix en molts empleats municipals una angoixa que els porta, fins i tot, a renunciar als seus principis per por de quedar-se sense suport per a les seves famílies. Veritablement trist. Aquests procediments, propis de dictadors de baixa estofa, fan que la pau i cordialitat, que sempre han regnat entre els nostres ciutadans i ciutadanes, es trenquin i que Cunit es transformi en una vila on l'odi i la rancúnia s'instauri per molts anys.

Cunit era agradable perquè, malgrat les discussions ideològiques naturals, s'asseien a prendre cafè un socialista amb un militant del PP, o aquest amb algú d'ERC, etc, perquè primava la convivència sobre altres consideracions de caràcter polític. Avui aquestes pràctiques cordials, gràcies a l'actuació del nostre govern, es converteixen en una confrontació que, lluny de la política, ha passat al pla del personal i farà que les relacions entre conciutadans siguin molt menys cordials.

Sense cap dubte, aquestes ferides trigaran temps a cicatritzar i, en algun moment de la història, algú es voldrà venjar del que li van fer i això serà el conte de mai acabar. La poca visió política de l'actual govern va a provocar una situació irreversible que condicionarà les relacions polítiques i personals dels ciutadans i ciutadanes d'aquest poble durant anys. Montserrat Carreras (CiU), Iván Fachia (ERC), Toni Martínez, com a responsables d'aquestes decisions i dels grups polítics que conformen el Govern de Cunit, passaran a la història com les persones que van fracturar la convivència i la pau social a la nostra localitat .

Ho portaran sempre amb ells.

José Luis Rodríguez Fernández (Ha estat director i cap d'estudis del Col · legi Pompeu Fabra de Cunit, durant 31 anys, autor de diverses escultures existents a la població, membre-fundador de diferents entitats. Actualment és Primer Secretari del PSC de Cunit)

• Els treballadors de l'Ajuntament han sabut la notícia per la premsa i encara esperen una explicació per part de l'Alcaldessa, Montserrat Carreras

El PSC de Cunit vol posar de manifest la seva indignació per les informacions de les que hem tingut coneixement aquest matí sobre el proper acomiadament de 14 treballadors/es de l'Ajuntament de Cunit.
En un acte de covardia i sense cap tipus de sensibilitat l'Alcaldessa ha convocat una roda de premsa a través de la qual ha explicat l'amortització d'aquestes places. Un cop més ha demostrat la seva veritable cara, la nul•la voluntat de diàleg i la covardia que la caracteritza, perquè ha estat incapaç de comunica-li a les persones afectades que les enviarà a l'atur.
En les seves manifestacions publiques Montserrat Carreras ha justificat l'acció per motius econòmics. El que no ha explica és que a la mateixa plantilla en que amortitzen 14 places en creen 10 més de noves. Tampoc ha explicat que aquestes 14 persones estan estretament vinculades a l'equip de govern anterior i que són responsables dels serveis que més s'han potenciat en les darreres legislatures.
L'alcaldessa que durant tants anys ha estat l'abanderada de la política del diàleg, la negociació, la transparència i que fa uns dies demanava als partits de la oposició que suavitzessin les seves intervencions als plens per afavorir la entesa, avui demostra la veritable política de CIU. A la qual s'ha afegit sense cap vergonya els regidors de ERC i ICV, Ivan Faccia i Toni Martínez. Els mateixos que inunden els mitjans de comunicació amb notes de premsa defensant les polítiques socials i d'esquerres, recolzen les formes impositives de Montserrat Carreras , del Sr. Eduard Arruga, etc que no només no els hi ha comunicat als treballadors i treballadores sinó que han menyspreat als representants polítics de la resta de Grups Municipals que també ens hem assabentat per la premsa.
El PSC de Cunit anuncia que exigirà la documentació que necessàriament ha de justificar aquests acomiadaments, i que avui el Govern no ha volgut entregar als representants dels treballadors, la valoració de llocs de treball que estava realitzant la Diputació de Tarragona i de la que encara no hem estat informats, i que iniciarà accions públiques per tal de desemmascarar la veritable intenció del Govern de la Sra. Montserrat Carreras: la venjança política.
Així mateix volem fer públic el que ja em fet en privat: donar tot el nostre suport als treballadors i treballadores afectats i a tota la plantilla de personal de l'Ajuntament de Cunit per les condicions d'inestabilitat i inseguretat a les que estan sotmesos dia rere dia, des de l'entrada d'aquest nou equip de Govern.

Cunit, 11 de gener de 2012
Grup Municipal del PSC de Cunit

El Grup Municipal del PSC de Cunit, celebra aquesta voluntat d'esmena i espera que en la propera reunió informativa del dia 16, aquesta si, convocada per l'Ajuntament, totes aquestes bones intencions es tradueixin en propostes concretes: restauració de les activitats i tallers, represa dels balls de finalització de setmana i la cessió de l'espai del Casal en els horaris que havia establerts.

Ens congratulem de tan sàvia decisió i de l'evident mostra de sensibilitat cap als majors del nostre poble. Els qui troben en el Casal un camí de relació, de vegades l'únic. Els qui tenen en el Casal un espai per créixer, desenvolupar-se i sentir-se útils. Els qui necessiten un lloc com el Casal que li proporciona relax i distracció. Els qui confien en el Casal per gaudir de l'únic lloc d'oci per als majors i que senten com la seva segona llar.

Benvolguts Reis Mags: que aquesta mostra de sensibilitat de la senyora Montserrat Carreras no sigui un miratge tardà, deixeu-nos un cofre replet de la sensibilitat i el respecte que la nostra gent gran es mereix i dels quals algun dia,
tots, voldrem ser-ne mereixedors.

Cunit, 10 de gener de 2012
Grup Municipal del PSC de Cunit

Quan vaig escoltar a Rajoy en el procés d'investidura com a sisè president de la història de la nostra estimada, jove i a la  mateixa vegada antiquada democràcia em va donar el riure, alguns creien que deia la veritat, que no anava a retocar els impostos, que seria el governant que traurà a la nostra societat de la crisi pensant que és el govern el que ha d'ajustar les seves despeses i no el treballador. Alguns llegiran això i no entendran la meva contradicció, el perquè d'ella és sens dubte que són dues coses. La nostra democràcia és jove, una de les més joves del món, però a la  mateixa vegada és arcaica, amb molts buits ètics que en ple segle XXI no aconseguim entendre. I a la  mateixa vegada la nostra estimada  societat li sorgeix un problema encara més gran, quatre anys de govern, sigui qui sigui, ens semblen una eternitat. Òbviament ens sembla tal cosa perquè els nostres polítics no paren de contradir-i llançar pedres a les seves mateixes mentides, i després, lògicament, neguen que això fos així i ja ens vam quedar tranquils.

En definició la nostra societat s'ha acomodat, ens hem atrinxerat en les nostres televisions, en els nostres ordinadors, en el nostre món, al món que molts volien ensenyar-nos com l'ideal, aquest món ara ha caigut damunt nostre, aquest món l'hem de aixecar els de baix, els de sempre, tu i jo, estudiant o treballador, amb el nostre suor i les nostres llàgrimes, sempre ha estat així, sempre hem estat els perjudicats i els lluitadors. Com a jove em sento orgullós dels meus grans, em sento honrat amb la seva lluita, però hem de seguir nosaltres amb la nostra, amb la que ells ja no poden lliurar, i que nosaltres hem fet cas durant 30 anys.

Per això en aquest 2012 que comença, demano humilment a tots aquells que vulguin alçar la seva veu, que amb tot el mim possible ho facin, i que no abandonin el seu esperit crític, el que ens queda per definició d'ésser humà, un ésser humà no es regeix perquè pugui parlar sinó perquè pot pensar, raonar, entendre i divulgar el seu coneixement i així construïm el que anomenem societat i cultura, cosa que altres éssers no, no aprofitem tot el que podem donar al món, i al seu mateixa vegada, creem un món ple d'il · lusions mentre el nostre es podreix i mor. Per això mateix, jo lluitaré, per el meu món i pel nostre.

Jesús Pablo Vallejo Rubio.

Com tots els ciutadans ben informats, s'ha plasmat una victòria sense gaires pal·liatius, del PP, la dreta, dreta, made in Spain. Però dona la curiositat, que tant a Catalunya com al País Basc, la victòria del PP no s'ha consolidat com a la resta de l'Estat espanyol, el que deixa entreveure que sociològicament, aquest dos territoris de l'Estat espanyol van a la seva, els resultats ho demostren clarament.

En el context català, la victòria de CiU, una victòria històrica, ha demostrat que la sensibilitat nacional està per sobre de la dreta (PP) o de l'esquerra (PSOE). Gran mèrit té el resultat de ICV, l'esquerra de veritat, l'esquerra que ha pogut sortir de les trinxeres, i que comença a veure més enllà. ERC ha consolidat els seus resultats anteriors i sembla, que canviant de pell, ha pogut arribar a temps a les eleccions i mobilitzar el seu electoral, per conservar el que tenia.

A la nostra estimada comarca els resultats han estat els següents: la força amb més vots ha estat el PSOE, amb un total de 12422 vots, i guanyant als municipis de Cunit, Calafell, El Vendrell, l'Arboç i el Montmell. En segon lloc trobem el PP, amb un total de 11316 vots. En tercer lloc trobem a CiU, amb un total de 11251 vots, i amb la victòria en els 9 municipis restants. En quarta posició trobem el partit de ICV, amb un total de 2606 vots. I en últim lloc trobem a ERC amb un total de 2110 vots.

Com demostren els resultat de les eleccions, la comarca del Baix Penedès ha donat un suport majoritari al partit del PSOE. Aquest fet té la seva lògica. La nostra comarca és la comarca que més a crescut demogràficament en els últims trenta anys a Catalunya, i la gran majoria d'aquesta població té un origen en el que es coneix com a primer cinturo metropolita de Barcelona, on, no essent casualitat, el vot del PSOE també ha estat majoritari.

Una altra anècdota, que reafirma aquesta hipòtesi, és el fet, que tots els municipis on ha guanyat el PSOE, tenen una estació de tren de rodalies cap a Barcelona, fet que consolida aquesta infraestructura com a determinant en el major lligam de la comarca del Baix Penedès amb la gran ciutat de Barcelona i el seu primer cinturó metropolita. Quedaria el cas del Montmell, municipi, que juntament amb les seves urbanitzacions plenes de segones residencies, més ha crescut a la comarca en els últims deu anys, sempre amb una procedència de població amb el mateix origen; primer cinturó
metropolità.

Pel que fa al PP, el seu creixement ve determinat per la mateixa radiografia sociològica que fa referència al vot del PSOE. És a dir, que una gran part de la població provinent del primer cintura té la tendència a traspassar el vot del PSOE al PP, segons les conjuntures electorals del moment. El vot de càstic del PSOE, ha anat a parar al PP. Destaquen els resultats d'aquest partit a Cunit, a Calafell, al Montmell i al Vendrell, però no tant a l'Arboç.

Respecte a CiU, les eleccions han consolidat un creixement estructural. Tot i ser la tercera força política en valors absoluts, ha guanyat en la majoria de municipis de la comarca, exceptuant els municipis baixpenedesencs més metropolitzats, és a dir, els que han patit més l'influencia de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot i això, en aquest municipis, ha demostrat un creixement més que considerable, que fan reflexionar una tendència semblant a la de la totalitat del Principat, el fet que CiU, i els interessos nacionals, es situïn per sobre del PSOE i del PP.

Després d'aquest eleccions a la nostra comarca, resumint poder afirmar el següent; que el PSOE es desinfla, i que si no corregeix la trajectòria pot anar de mal en pitjor. Que el PP ha rebut un suport conjuntural, però no ben estructurat a la comarca. Que CiU, es presenta com la gran alternativa al PSOE, i que els petits ICV i ERC, sobretot els primers, consoliden la seva força a la comarca d'una manera remarcable.

Jaume Casañas, regidor de CiU
www.jaumecasanas.cat

"Hola a tots els lector de cunitdigital, abans de tot em presento: El meu nom es David Marquinez Juarez, treballo a l'Ajuntament de Cunit com Auxiliar Administratiu, i actualment soc President de la Junta de Personal de l'Ajuntament de Cunit, elegit pels meus companys de la llista presentada per Comissions Obreres.

Llegint alguns comentaris a les noticies publicats per ciutadans i usuaris de la pagina veig una confusió molt gran que crec que s'ha d'aclarir.
He llegit que hi ha ciutadans que contesten a d'altres pensant-se que soc jo el que exposa aquí la seva opinió, i contesten fent al•lusions a la meva persona, i atribuint-me manifestacions que no son meves.

No em preocupa que la gent parli de mi, encara que no soc cap personatge públic, ni faig manifestacions públiques. Però si que gent que no em coneix en absolut es faci, donat aquest fet, opinions equivocades sobre la meva persona, i les meves opinions.
Les quals mai he publicat en cap lloc per que siguin objecte de cap valoració pública.

La raó per la qual no publico les meves opinions personals, es que crec que essent funcionari de l'Ajuntament, estic al servei de tots el ciutadans i com representant dels treballadors del mateix a més a més al servei dels meus companys, per això no escric en cap foro, pagina o mitja, valorant la gestió d'aquest equip de govern o de qualsevol altre, ni sobre qualsevol altre tema relacionat amb la meva feina o la tasca que faig com a representant dels treballadors.

Esta clar que no puc evitar que altres opinin sobre mi, sobre el meu paper com a representant dels treballadors, o inclús sobre la meva feina a l'ajuntament. Però mai respondré en públic a cap crítica, sobre aquest aspectes, perquè formen part de la llibertat d'expressió de qui les emet. Torno a repetir i vull deixar clar que no he escrit en aquest foro, ni escriuré, sota cap sobrenom o anonimat. Si algun dia ho faig, que serà que no, serà en nom propi i amb el meu nom.

Per tant deixar clar, que no sóc, ni Investigator, ni Pedro, ni Bruce Lee, ni cap altre.

Aprofito la ocasió per demanar respecte, i convido a qui estigui interessat en conèixer alguna opinió meva, vingui a veure'm.

Una cordial salutació a tots els ciutadans i ciutadanes de Cunit i als lectors de Cunit Digital.

David Marquínez Juarez

Les xifres demostren que si el veritable objectiu d'aquestes reformes laborals era fomentar l'ocupació i reduir l'atur, el fracàs no pot ser més estrepitós. És socialment inadmissible que aquestes terribles dades, que suposen que 25 de cada 100 ciutadans/es de la comarca en edat de treballar estan en atur, no serveixi per a una mínima reflexió per part dels dirigents socialistes de la comarca que sempre han donat "ple suport" a aquestes reformes.

Manifestem la nostra preocupació sobre el nivell de protecció de les persones en situació de desocupació. La taxa de cobertura a Catalunya està en el 71,7%, la qual cosa representa que gairebé un 30% de les persones registrades a les oficines de treball no cobren prestació o subsidi per desocupació.

Toni Martínez, conseller comarcal d'ICV

Entre les mesures que va aprovar el tripartit, desfavorables al comerç, figuren que per l'ús de la deixalleria els comerços i empreses de Cunit paguin el mateix que les de fora, i l'eliminació del servei que permetia als industrials abocar un nombre de quilos i tones alienes a la seva activitat principal, que fins ara no suposaven càrrec i que ara hauran d'abonar.

Una altra mesura en la qual el Partit Popular de Cunit es va mostrar disconforme és en l'eliminació de les bonificacions que els ciutadans percebien per l'ús de la deixalleria, considerant que el cost que pot suposar recollir els abocaments al carrer poden superar àmpliament l'import de les bonificacions, a més del seriós risc que pot suposar per al medi ambient i la neteja dels carrers.

Al•legacions

El Partit Popular de Cunit, fidel al seu programa electoral, presentarà al•legacions, entre les quals figuren la supressió del pagament de llicències d'obertura per a nous emprenedors, convençuts que aquesta mesura promourà i contribuirà a què noves empreses i comerços s'ubiquin a Cunit. A més, considerem necessari contribuir amb els nous empresaris, eliminant el pagament de qualsevol taxa durant el primer exercici, sempre que aquesta nova empresa o comerç contracti una persona aturada de Cunit registrada a la borsa de treball. Sempre afavorirem les apostes clares i directes que contribueixin a la generació d'ocupació i a la regeneració econòmica.

D'altra banda, hem sol•licitat a l'equip de govern que consideri deixar de manera permanent els WC a les platges, i que la seva contractació no només es limiti a la temporada d'estiu. Som molts els veïns de Cunit que gaudim del mar tot l'any i, a causa de la manca de restaurants a primera línia de mar al costat de què molts d'aquests cenyeixen el seu horari en la temporada hivernal, no tenim on fer les nostres necessitats fisiològiques.

Grup municipal del Partit Popular de Cunit

Són tants i tants records els que ahir s'amuntegaven al meu cap que encara avui no sóc capaç d'ordenar. I tanta i tanta gent de la que vaig recordar: dels coneguts com Ernest, Miguel Angel, Tomàs i Valiente, Gregorio Ordoñez i les seves famílies. Peró també dels anònims com Edu, un company de treball al qual se li va quedar cec un nebot per jugar amb una joguina que es van deixar al bar de la seva àvia i contenia un artefacte explosiu. I dels amics: Leire, Eduardo, Roberto, Izaskun, Lentxu i Yolanda .... Quantes i quantes converses sobre la seva vida, del que suposava l'amenaça constant, de viure amb escorta i no tenir mai intimitat.

Per tots ells i per tots nosaltres, en definitiva, la societat espanyola té l'oportunitat de demostrar la seva maduresa. I la política espanyola està obligada a deixar de banda les eleccions del 20-N i estar a l'altura de les circumstàncies. No s'ha de perdre la memòria però hem de consolidar la nostra democràcia i l'Estat de Dret. Són 43 anys i massa sacrificis perquè els deixem perdre per interessos que en cap manera estan per sobre de l'interès general, i que avui no és altre que la PAU i la CONVIVÈNCIA.

Judith Alberich Cano
ExSenadora
Portaveu del Grup Municipal del PSC de Cunit

El passat dissabte, els carrers de centenars de ciutats de tot el món es van omplir amb milions d'activistes i ciutadans manifestant-se contra la crisi i les polítiques d'austeritat dels governs. El que el mes de maig va començar com una reacció aparentment espontània a l'Estat espanyol ha esdevingut amb menys de mig any una força capaç de coordinar mobilitzacions massives a tot el planeta.
La composició del moviment és diversa i aquest fet ha possibilitat no tant sols la confluència de lluites i reivindicacions sectorials que durant molt de temps havien caminat per separat, sinó també l'emergència d'un discurs complex, polièdric, que en ocasions és titllat d'inconsistent. Amb tot, i si bé és cert que les demandes abracen temàtiques molt diverses, també ho és que totes elles comparteixen un rerefons comú, una crítica general al funcionament de l'economia i a la gestió política que s'està fent de la crisi.
Des del famós col•lapse de Lehman Brothers, els governs han injectat bilions de dòlars al sistema financer. Els resultats estan a la vista. De l'esclat de la bombolla immobiliària a la recessió global, i d'aquesta als recents atacs especulatius al deute sobirà dels estats, només veiem un sistema que fa aigües per tot arreu. El que durant anys va ser capitalisme per als pobres i enriquiment per a un pocs, ara s'ha convertit en socialisme per als rics i patiment per a la immensa majoria. Les reivindicacions del 15-M i del moviment internacional a què ha donat lloc són fruit d'aquestes contradiccions.
Que l'origen de l'actual situació rau en les polítiques neoliberals i en la desregulació econòmica és, a dia d'avui, incontestable. Des de l'onada conservadora dels anys 70, partits de tots els colors s'han sumat amb major o menor intensitat al dogma del lliure mercat. Fins i tot la socialdemocràcia europea, en altre temps defensora d'un sector públic fort i capaç de fer front als cicles de retracció econòmica amb estímuls estatals, ha assumit acríticament les idees de la nova dreta.
Aquest discurs neoliberal, articulat entorn dels grans interessos financers, ha acabat infiltrant-se fins al moll de les nostres democràcies. La seva hegemonia ha anat acompanyada d'una creixent subordinació dels governs als interessos privats i a l'acumulació de capital dels grans conglomerats empresarials i bancaris. La sortida antisocial a la crisi que ens estan imposant s'explica en bona mesura per aquest procés de progressiva privatització d'allò públic, gestat durant dècades i que ara es materialitza amb tota la seva duresa.
L'atac frontal a l'Estat del Benestar concretat en les retallades en educació i sanitat, les reformes laboral i de les pensions o el drama social dels desnonaments, per citar només alguns exemples que ens afecten directament, no són -com ens pretenen vendre- inevitables. Són el resultat d'un canvi fonamental en la naturalesa dels nostres règims polítics. Els governs s'estan demostrant incapaços de gestionar la cosa pública, o més ben dit, estan actuant com a autèntics consells d'administració dels interessos d'una exigua minoria de la població. Els dispositius institucionals que fins ara creiem garants dels principis democràtics simplement s'han vist anorreats pel poder de facto de les institucions del capital. La democràcia -profundament imperfecta- que havíem viscut ha estat definitivament subjugada i la dictadura dels mercats és ja una realitat.
La rebel•lió contra aquest estat de coses pren força i cada cop són més els ciutadans d'arreu disposats a fer quelcom. La manifestació del passat dissabte n'és una prova. Però si bé és inqüestionable el salt qualitatiu que s'ha produït en la presa de consciència col•lectiva, també es fa palesa la necessitat de no caure en el conformisme. És més urgent que mai que tots aquells que creiem en una superació radical de les injustícies que ens obliguen a suportar comencem a albirar un horitzó de perspectives organitzatives sòlides.
Una de les crítiques al moviment que s'ha pogut sentir més profusament és la de la seva manca de coordinació i concreció pràctiques. Més enllà dels missatges enverinats dels grans mitjans de persuasió, els quals han identificat fal•laçment la idea d'organització amb els models burocràtics dels grans partits, la vertebració dels objectius a través de mecanismes que siguin capaços d'incidir en la societat i atènyer veritables canvis és un repte que no podem eludir. No en va el lema de la manifestació a casa nostra era "De la indignació a l'acció".
Per aconseguir-ho hem de passar de la fase reactiva inicial a un estadi més madur de propostes i models propis. Les reivindicacions han derivat massa sovint en meres peticions als governants i a la corrupta partitocràcia de sempre, en súpliques per tal que modifiquessin la direcció de les seves polítiques. Això no obstant, les solucions únicament poden passar per una transformació d'arrel dels vigents marcs polítics i econòmics que estrangulen les nostres vides i per una emancipació de les tuteles ideològiques que constrenyen la nostra llibertat de pensament. La present crisi no és conseqüència de la mala fe d'uns pocs, de les decisions errònies dels governants o de la inoperància de determinats mecanismes de control, és el sistema en el seu conjunt el que ha col•lapsat. El capitalisme és crisi i sols ens alliberarem de la segona derrocant el primer. Solament forjant actors socials de nou encuny i transcendint els reduïts marges als quals s'ha reclòs la nostra participació pública i política assolirem aquesta meta. El 15 d'octubre ha sigut un nou pas en la bona direcció. Ens espera una tardor calenta de lluites. No perdem pistonada.

Ivan Montejo Sarias

Crec que els (bons) polítics han de cobrar dignament, però la majoria dels que actualment es dediquen a la cosa publica haurien de pagar per fer-ho.

Recordem que les "seves senyories" guanyen gairebé 5 mil euros. La majoria està asseguda i només fa que pitjar un botó, twitejar i enviar missatges a Facebook des de l'hemicicle... Per què hem de seguir pagant els seus viatges, la seva Blackberry, cotxes oficials i les seves vel·leïtats? Què és això de la paga vitalícia? Despatxos oficials, guardaespatlles, beneficis per a expolítics/governants? Com és que aquells que ens van governar molt malament ara són candidats a senadors?
Els polítics i governants haurien de tenir en compte que la paciència dels ciutadans també s'esgota... Si demanem esforços i sacrificis ha de ser per a tothom. Ningú pot mantenir-se al marge. No hi pot haver favoritismes. Si algú ha de ser amnistiat és, sens dubte, el poble que sembla, però, anestesiat...

Encara avui no s'ha donat resposta a les instàncies presentades per aquest grup, algunes registrades en tres ocasions. Així mateix, les sol·licituds de documentació que, segons la norma jurídica han de facilitar-se en un màxim de 5 dies, es demoren més de 10 o 15 en alguns casos.

Aquests dies hem pogut veure també el sectarisme d'aquest nou Govern a l'editar una nova Revista d'Informació Municipal sense abans ni tan sols informar-ne als grups de l'oposició del nou format i, el que és més greu, sense reservar un espai per a l'opinió dels grups municipals que formen el consistori.

També em estat coneixedors de què dos dels professionals que treballaven a Ràdio Cunit (l'única periodista i un col·laborador amb espais fixos) han deixat el seu lloc de treball durant aquest mes. Ara mateix, la plantilla de l'emissora municipal la formen només una auxiliar administrativa, el tècnic de so, el col·laborador esportiu i un col·laborador extern. El Govern no ha informat d'aquest fet ni de com pensa reestructurar el servei per tal de donar compliment als seus objectius [1], per això li exigim la convocatòria urgent d'un Consell de Direcció del que encara no n'han fet cap, tot i que el reglament diu explícitament que s'ha reunir cada dos mesos.

Amb aquest nou gest, l'equip de govern vulnera greument el dret dels regidors i regidores a exercir la seva tasca d'informació i demostra una utilització partidista dels recursos públics.

Avui mateix, aquest grup ha demanat explicacions al Govern sobre aquesta greu vulneració democràtica que, no només afecta als grups municipals, sinó que va en contra del dret de la ciutadania a rebre la informació de forma plural. I ha sol·licitat la urgent correcció d'aquesta actitud.

El Govern demostra un cop més que ha desemmascarat el seu veritable tarannà ara que ha accedit al poder i que no és capaç de complir amb l'exemple de tot el que reclamaven quan estaven a l'oposició.

El Grup del PSC lamenta profundament que després de 12 anys CIU, ERC i ICV trenquin les regles ètiques de la democràcia i de la transparència a Cunit.

Grup Municipal del PSC

[1] Reglament de Ràdio Cunit. Article 2, Fonaments I principis: Ràdio Cunit, emissora municipal, és un servei públic, participatiu i plural, que té fonamentalment els següents principis: 1. Informar obertament i de manera democràtica de tot allò que succeeixi al municipi, amb una programació que intenti assolir els màxims nivells de qualitat. Per això, hi tenen cabuda l'Ajuntament de Cunit i la resta d'institucions del municipi. 2. Contribuir al procés de normalització lingüística i cultural d'acord amb els objectius i les condicions que per a les emissores de ràdio de gestió municipal estableix la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. 3. Col·laborar amb totes les entitats ciutadanes i enfortir la convivència entre els veïns i veïnes de Cunit. 4. Fomentar la participació dels cunitencs i cunitenques a la ràdio, mitjançant la seva intervenció directa en els espais radiofònics.

És cert que paguen justos per pecadors i del que és un ofici on setmana rere setmana aquests senyors solen ballar amb la més lletja i intervenir amb bon criteri en places complicades, sempre algun personatge altera la normalitat i s'apunta a sembrar el desconcert, sent el causant de diversos conflictes.

No és possible que senyors titulats i emparats per la disciplina de la federació catalana facin el que vulguin pels terrenys de joc, humiliant a nens de 14 i 15 anys fins a l'extrem màxim de l'insult.

Avui, el senyor CARMELO BLANC CASAL àrbitre federat, s'ha passejat pel camp del Vendrell, sortint per la porta amb la cua i les dues orelles. Home d'educació exquisida, "Senyors la samarreta per dins" comentava mentre els nens passaven revisió de fitxa "No m'ha sentit, ey tu nou, per menys d'això et trec groga, si en algun moment en el camp se't surt la samarreta, no dubto en amonestarte ".

Un sense fi de barbaritats han hagut de suportar els nens d'ambdós equips, ús d'autoritat per autoritat, fins a la culminació final, on després d'una expulsió injustificada, s'ha dirigit  a un nen increpant, "ey tu vuit, ey tu si vuit, em mires i et quedes aquí quiet "el jugador atònit li contesta, el que vostè mani si em treu targeta groga molt bé, em vaig no vull parlar de res, al que el col.legiat li diu amb menyspreu" fastigós, això és el que sou uns fastigosos ".

L'entrenador veient el descontrol que tenia el senyor durant tot el partit, decideix per prudència retirar els seus nois del terreny de joc, ja que els dos equips miraven l'àrbitre desconcertats. Mentre aquests es retiraven al vestidor en el minut 53 i donant el partit per perdut, el senyor CARMELO no se li ocorre una altra cosa, que increpar un altre jugador, "això és el que heu de fer, fastigosos", i amb això ho va aconseguir , noi de 15 anys, les hormones a mil, la inconsciència de jove i sense saber mesurar s'acosta al àrbitre i posant-li els braços a les espatlles li diu el que tot el camp li volia cridar, respétenos, nosaltres només volem jugar a futbol. El senyor col.legiat abandona el terreny de joc ovacionat per les aficions i els nois dels dos equips es queden junts en el camp saludant, abraçant-se, el que sorprenentment s'estava produint era una lliçó de far play, tots a una, uns guanyen i altres perden però abans que res són nens, els mateixos que l'endemà van a l'escola junts i comenta el gol de Pedrito o el de Manolito. Mentre el nostre protagonista aliè a la demostració de companyonia que passava al terreny de joc, demanava insistentment, la presència de la policia.

Els pares i el club explicarem el noi que no torni a acostar-se al col.legiat irritat i sense control, però no li podrem explicar per que de vegades aquests senyors són com són, inconscients del paper important que juguen, sense saber que amb quinze anys s'està en una etapa de la vida on els nois no són "ni chicha ni limoná", on un pot aplicar la norma però no pot humiliar i sortir impune, perquè la societat no permet que aquests senyors siguin els que marquin la conducta dels nostres petits.

L'equip abandona el partit en el minut 53, i possiblement el jugador que no va aguantar que aquest senyor increpés i insultés als seus companys, sortirà malparat i la federació farà el sord a qualsevol explicació, obviar la denúncia que pares i nens han interposat en la policia i el club li expliqués de nou els valors, l'educació etc. mentre el senyor CARMELO BLANC CASAL emparat per la federacions, estarà a casa comentant, " HAY QUE VER ESTOS NIÑATOS "

Potser va tenir un mal dia, tot som humans, però quan les dues aficions i els nens d'ambdós equips et miren sorpresos i junts és que alguna cosa estàs fent malament, i és de savi rectificar, ara, només ens queda esperar ... ... ... ..

LLUIS SOLIS BARON
Portaveu CF Cunit

Emparats en l'excusa dels inicis, contemplem com es posaven en evidència amb l'abalisament de la platja, contradient i mentint. Afortunadament, no vam haver de lamentar que l'accident sofert per un banyista li costarà la vida.

Aquestes són les accions de l'actual equip de govern:

Els sous
Una de les reivindicacions més enèrgiques del tripartit sempre van ser els salaris. I resulta si més no curiós que aquests emoluments no resultin tan costosos quan recauen en les seves butxaques.

Jubilats, autònoms i empleats a temps parcial perceben ara gustosament les mateixes quantitats, llançant cants de sirena amb pobres argumentacions en disminució de costos en la Seguretat Social, sense explicar que resulten doblement beneficiats, ja que els permet seguir cobrant d'aquí i d'allà.

Mentrestant, els ciutadans podem veure com una sola cartera com la de Medi Ambient ens costa anualment uns 45.000 euros. O altres que, des barris alts de la Ciutat Comtal, on els ingressos no han de ser prou alts com perquè assisteixi als actes que es celebren al nostre municipi.

I és que els vidres passen de ser transparents a opacs en funció del càrrec, sent políticament vendible anunciar als quatre vents la supressió de càrrecs polítics. Ara el malabarisme polític consisteix a denominar coordinadors, hàbil maniobra per esquivar el Capítol 1. La lupa ha de ser més cristal•lina per veure i esbrinar els costos reals en personal.

Dictadures en mobilitat
Poca consciència política i menor escrúpol personal ha de tenir el regidor d'ERC quan imposa de manera unilateral plans de mobilitat a esquena de la ciutadania, taules sectorials, associacions de comerciants i fins i tot supòsits socis en l'equip de govern.

Encara no ha demostrat l'existència de l'aprovació d'un pla de mobilitat l'any 2000, on suposadament es prohibia aparcar i circular al casc antic. Mentre s'estava multant, en declaracions a Ràdio Cunit ho negava, tot i que obren en el nostre poder i en la dels supòsits infractors, multes per un valor de 200 euros.

Educació
No és necessari acudir a hemeroteques per descobrir com s'esvaeix altra demagògica promesa electoral. I és que la tornada a l'escola surt més cara a la malparada butxaca del ciutadà.

Suposem que eliminaran els llibres escolars perquè aquests siguin gratis, i és que per al pròxim curs escolar, les subvencions a la compra de llibres desapareixen, igual que les subvencions per a activitats extraescolars, el transport escolar i les escoles bressol municipals. Tot això, evidentment, suposarà un major cost per a totes aquelles famílies que tinguin fills en edat escolar.

Es pot vanagloriar el regidor d'Educació dient que hi ha més oferta en activitats, però s'oblida dir que aquestes les pagarem de les nostres butxaques íntegrament. El mateix que promulga la immersió lingüística i que s'atreveix a la Diada a clamar per la independència, però que alhora suprimeix les tutories de nivell C de català que s'impartien en el nostre municipi.

Serveis socials
Literalment i amb aquestes paraules, la nostra regidora de Serveis Socials ja ho ha comunicat en sessió plenària: "Respondré quan vulgui o quan em doni la gana", va dir després de ser preguntada pel Servei d'Atenció Domiciliària (SAD).

El SAD era un ajut que percebien persones grans que es trobaven en una situació complicada. De les 61 que percebien aquests ajuts, el nombre ha quedat reduït a sis, argumentant l'existència d'un informe per part del Consell Comarcal on suposadament es posava de manifest que aquestes persones no la necessitaven.

Desapareix qualsevol indici d'escrúpol personal per anteposar la pitjor de les ambicions polítiques, i utilitzar aquesta mentida per deixar desvalgudes a persones grans que necessiten atencions, en alguns casos, fins i tot per aixecar-se del llit. No cal que contesti, l'informe no existeix, i el Govern de Cunit és l'únic responsable en la condemna del dia a dia que viuen aquestes persones. No era amiguisme com van intentar argumentar, era un mínim de caritat humana.

Pujada imminent d'impostos
Els impostos, taxes, etcètera que han utilitzat com a motor per al moviment de les masses, i que algun dels membres de l'actual consistori, amb megàfon en mà, s'ha encarregat de difondre que són excessius i elevats, ara resulta que no ho són tant.

Com si d'un circ tornés a tractar, es recorre al malabarisme per dir que són insuficients. Queda al sac trencat la promesa de la baixada en la pressió fiscal. Ens apujaran els impostos, la revisió cadastral es preveu per al 2015, i aquests tindran efecte únicament sobre el valor de l'immoble, no en el tipus impositiu, de manera que no hi haurà reducció en la pressió fiscal.

Segons paraules de Montserrat Carreras, il•lustríssima alcaldessa de Cunit, "a Cunit és molt difícil abaixar els impostos". Actualment el tipus impositiu està en el 0,80; veurem en quant es situa.

Futur?
Si en 100 dies han aconseguit destrossar i profanar els seus programes electorals en els quals molts veïns van dipositar la seva confiança, dóna vertigen pensar i mirar la resta de propostes que van presentar, en el millor dels casos les incompliran ...

Article d'opinió del PP de Cunit 

El nou curs ha començat a Cunit, al igual que a la resta de Catalunya; i un començament de cicle tan important com és l'any escolar, està marcat al nostre municipi, per les retallades de l'equip de govern: CIU-ERC-ICV.

És increïble tornar de vacances, obrir la motxilla, i que els pares i les mares es trobin dins un munt de retallades socials que fan que quan te la pengis a l'espatlla, sigui insostenible!!

I et preguntes: com pot ser això, si abans de marxar de vacances, en aquesta motxilla, només vaig deixar les promeses del programa electoral de CiU com :
" Ajudarem les famílies en les despeses escolars" i ara em trobo " de cara l'any que ve treurem el 50% de la subvenció dels llibres de text i el 25% de la subvenció als ordinadors de l'alumnat de la ESO."
"Potenciarem el paper de les associacions de pares i mares" i ara em trobo "aquest any l'ajuntament no oferirà cap oferta d'activitats extraescolars, i tant l' organització, el cost i la responsabilitat d'aquestes recaurà exclusivament en les AMPA's.
"Reforçarem l'escola d'adults i ampliarem la seva oferta formativa" i ara em trobo "A Cunit, aquest any, quan més ho necessiten els nostres joves no tindrem curs de català nivell C tutoritzat, tot i que la demanda s'ha duplicat en els darrers anys".

I això no és tot, temem la suposada privatització de les llars d'infants, juntament amb la reducció en la seva subvenció. Pagarem més per les activitats esportives, futbol, bàsquet, taekwondo, etc. Encara no sabem si tindrem Escola de Música.

En aquests moments, allò que més necessitem per sortir de l'actual situació de crisi, és formació, crèixer individualment i estar més preparats com a persones i com a país, i l'últim lloc per on haurien de passar les tisores del tripartit de Cunit és en el de l'educació. Però gràcies als nostres governants la motxilla que portem ara a Cunit pesa massa.

I és que la política de dretes de Convergència i els seus socis no té cap sensibilitat a l'hora de les retallades, tot s'hi val. I els que les paguen són aquells que més pateixen. De què serveix demanar una rebaixa dels impostos si després augmentem les despeses familiars?.

Ah! i les promeses electorals, tindrien que fer-se amb més respecte cap als votants, en només 3 mesos de vida, ja són paper mullat. Algú hauria d'explicar perquè les paraules d'abans i les d'ara, com les motxilles, ja no tenen el mateix pes.

Martínez considera la decisió del CSN sobre Ascó de precipitada ja que encara no es disposa dels resultats complets de les proves de resistència que s'estan efectuant d' una central que ja porta funcionant 29 anys, una decisió basada exclusivament en els beneficis d'algunes empreses que en treuen un alt rendiment però no compensa en cap moment els riscos que comporta, i es que l'estudi preliminar no garanteix la seguretat de les dues centrals Ascó 1 i Ascó 2 en cas d'una catàstrofe natural.

Una central que deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s'hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d'anys i que acumula prop d'un centenar de problemes de funcionament en els últims quatre anys, el més greu en 2007 quan una fuita massiva de partícules radioactives va contaminar els seus edificis i l'entorn arribant fins a la costa, però la direcció de la central i el CSN, van amagar la contaminació durant més de quatre mesos, fins que Greenpeace ho va fer públic .

Extrema perilositat de l'energia nuclear

L'energia nuclear no és ni segura ni barata, els accidents se succeeixen cada 10 o 15 anys amb conseqüències sovint catastròfiques i no només en les centrals obsoletes, com ha demostrat Fukushima. Per això, diversos estats europeus, com Alemanya, Suïssa i Itàlia han decidit prescindir de l'energia nuclear. Espanya també ho podria fer si hi hagués voluntat política, el més sensat és presentar un calendari de tancament amb un pla pont per garantir la dinamització econòmica de les comarques afectades pel tancament, i d'un impuls decidit de les energies renovables i de les estratègies d'estalvi i eficiència energètica.

L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda sense problemes per la que generen altres tecnologies que ja estan en funcionament i no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. Per això les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric.

Desil•lusió, avorriment, indignació... així començava l'article "orfes de la política" del Periódico de Catalunya del passat diumenge 17 de juliol. Es referia al funcionament del sistema polític. En ell es demanaven uns salaris terrenals pels càrrecs electes.

No és nou, ja fa temps que existeix una desafecció cap a la "classe" política i aquesta s'accentua quan es parla de les seves retribucions. Quant costa un regidor? Com es quantifica el seu servei a la ciutadania, la seva gestió, els horaris de matí i tarda, els caps de setmana...?

En les recomanacions de l'Associació Catalana de Municipis, a la seva escala de retribucions i, per posar un exemple, en els cas dels tinents d'alcalde en dedicació exclusiva, haurien de percebre entre el 65% i el 85% de l'assignació atorgada a l'alcalde o alcaldessa. En el cas d'una població entre 10.001 i 20.000 habitants com Cunit, des de 61.612,32€ fins a 64.415,68€. I entre 40.048,00€ i 54.753,32 € per a un tinent d'alcalde.

Així el sou d'un tinent d'alcalde a Cunit a l'any 2008 era de 47.937,68 € anuals, quedant l'any 2010, amb la reducció del 15% aplicat per l'anterior equip de govern als càrrecs electes, en 40.747,03 €. Per entendre'ns, 2.150 € nets al mes. Les retribucions dels regidors sense dedicació establerta , és a dir, per assistència efectiva a les sessions dels òrgans col•legiats es determinen mitjançant unes quanties en concepte d'indemnització.

El President Pujol, al maig del 2006, en el seminari "de política i polítics" manifestava: "... en política una de les coses que fa que fàcilment es pugui caure en el desprestigi és que es tracta d'una activitat en la qual la confrontació és la norma, una confrontació que es planteja en termes de destrucció de l'adversari". I aquesta confrontació pot fer que caiguis en la paradoxa que estem vivint a Cunit arrel del tema dels sous a l'equip de govern.

Com es justifica que un regidor que porta només una cartera, i que curiosament és el soci de govern, cobri més de 46 mil euros (7,6 milions de pesetes) i un que en porti tres només cobri 35 mil euros (menys de 6 milions de pesetes). Dedicació, gestió, responsabilitat, el vot en un ple....? Això està passant a Cunit i es converteix en pervers quan els qui ho aproven han estat criticant ferotgement a l'anterior govern pels mateixos sous.

En els darrers quatre anys l'oposició de Cunit (CIU, ERC i ICV) ha «denunciat » els sous dels regidors del govern de Cunit : « Han de donar exemple d' austeritat i sacrifici » (comunicat conjunt). "Potser caldria plantejar un ERO a aquest equip de govern, amb unes assignacions de 49.000 € l'any de mitja, i fer passar a tots els regidors pel salari mínim interprofessional (Toni Martínez, butlletí d'ICV d'octubre del 2009). Repartiment de paperetes amb els sous per tot el municipi, la seva publicació en la pàgina web de l'electe d'ERC (in interiore homine habitat veritas) etc, etc.

Al primer ple de l'actual mandat, el nou equip de govern de CIU, ERC i ICV van aprovar que tindran quatre regidors que cobraran per assistències amb un màxim de 40.747,03 € anuals i quatre regidors amb sou, amb el mateix import anual. L'alcaldessa diu que ha renunciat al sou però ha ratificat un Drecret, per segona vegada, que diu que està a dedicació complerta i pot cobrar 52.849,57 eur/any. El portaveu de CIU va manifestar: "no ens baixem el sou per no fer quedar malament a l'anterior equip de govern".

És evident que la feina s'ha de retribuïr, però també s'ha de ser coherent amb el propi discurs. O es que els arguments canvien quan es un mateix qui l'ha de cobrar? Així doncs, com serem capaços mai els polítics de que la ciutadania entengui quina és la nostra tasca?

¿Desafecció? Ens ho hauríem de fer mirar.

• El nou Equip de Govern no es va ajustar a la llei al deixar sense efecte el procediment del concurs d'adjudicació

• El nou Govern ha signat un contracte directe pel mateix import que estava establert però el servei es redueix en una hora diària.

• Aquesta circumstància i el retràs en el balissament dels espigons podria fer perillar el distintiu de qualitat de bandera blava.

El Grup Municipal del PSC de Cunit ha presentat avui al registre de l'Ajuntament un recurs de reposició a la contractació per la via d'urgència del servei de salvament i socorrisme per a la temporada de bany 2011.

Històricament, aquest servei havia estat donat per Creu Roja en adjudicació directe, però donat l'import i donada la necessitat de treure-ho a concurs, segons la llei de contractes, l'Equip de Govern presidit pel PSC va iniciar el procediment de licitació el passat mes d'abril.

El Plec de Clàusules exigia un servei per tres mesos, en el qual l'Ajuntament posava a disposició de l'empresa adjudicatària els vehicles en propietat (ambulància i quad), els espais per a entrada i sortida d'embarcacions i la logística per a la instal•lació dels llocs de control, passarel•les i bases i l'empresa adjudicatària els espais físics de control, el material necessari per a donar correctament el servei i el personal titulat suficient i necessari per a la prestació del servei de salvament i socorrisme en horari de 10 a 19h. Tot això per un import màxim de 130.000 eur.

L'actual Govern, als dos dies de prendre possessió va decidir deixar sense efecte el procés de licitació i adjudicar de forma directa a l'Assemblea de Creu Roja de Calafell-Cunit pel mateix import, però reduint una hora diària de servei.

Volem deixar clar el respecte que li tenim com a entitat a Creu Roja d'Espanya i la satisfacció del PSC per la forma en que l'Assemblea de Calafell-Cunit ha desenvolupat la seva tasca i ha col•laborat amb l'Ajuntament de Cunit aquests anys.

Malgrat això la nostra responsabilitat com a oposició és vetllar pel correcte funcionament de l'Ajuntament, del procediment administratiu i, sobretot, per a què es doni el millor servei a la ciutadania. I en aquest cas hem de denunciar que l'Ajuntament de Cunit no ha actuat ajustant-se a la llei, ja que el concurs obert per a l'adjudicació del servei encara estava en procés de licitació i obertura de pliques. L'Ajuntament de Cunit incorre en tracte de favor sobre l'empresa adjudicatària final del servei (Assemblea de la Creu Roja), amb l'agreujant que no es va presentar al concurs i que a més incompleix amb els mínims de l'oferta pública, en quant a l'horari, que marcava el plec de condicions tècniques. Així mateix situa a les empreses licitadores al concurs es troben en franca indefensió, podent actuar contra l'Ajuntament de Cunit i provocant un greuge al mateix.

El salvament de platges és una tasca imprescindible de seguretat i prevenció per als/les nostres banyistes, però és també un dels trets de qualitat de les nostres platges. Volem recordar que les platges de Cunit estan dotades amb el distintiu de qualitat Bandera Blava, entre d'altres coses, per la bona senyalització de les mateixes, la neteja, la qualitat de la sorra i de l'aigua, el salvament i socorrisme i els serveis dels que disposa. Enguany ja hem viscut un episodi de manca de diligència en la col•locació tardia del balissament dels espigons i lamentaríem molt que la reducció de l'horari en aquest servei faci perillar la distinció per a l'any vinent.